Skip to content

La foto del ‘deep state’

editado 12 de febrero en General
imageLa foto del ‘deep state’

Fa uns dies ens vam assabentar de la defunció del «Ilustrísimo señor Don Miguel Henríquez de Luna y Treviño Baillo y Suárez de Figueroa. Esposo de la ...

Lee la historia completa aquí

Comentarios

  • Quina pena que em fas, Josep Ramón. No entenc com un periodista, que teòricament ha d’escriure sobre allò que sap, i ha de cercar la veritat, s’atreveix a fer càbales de com era un home a través de la seva esquela. Fins i tot t’atreveixes a fer conjures del pensament polític d’aquesta persona i fas servir el teu balcó als lectors per menysprear-la sense conèixer-la, i que, a sobre, ha mort.
    Les persones de bé, això no ho fan. Les persones de bé tenen respecte per les altres persones, i especialment els que han traspassat.
    T’asseguro que, al final, molt poc li importava el que passa a Catalunya, i molt menys si amnistia, o no. Tenia, com es normal, unes altres preocupacions més importants amb l’edat que tenia. I també n’estava orgullós dels seus orígens, com suposo que ho estàs tu dels teus. A on està la tolerància (la reial, no la tan malentesa tolerància actual sempre cap a un costat i mai en vers l’altre sentit)? O, es que com no son com tu, son dolents? A on ell vivia, i en la seva època, les esqueles son així. Al teu entorn i època seran diferents, però no per això millor ni pitjor. I no hi ha que donar-li més voltes. Ni treure conclusions malaltisses.
    Tinc l’honor de ser amic de la seva filla i el seu marit. Al seu marit, qui treballava per una empresa publica catalana a Madrid, li van oferir un càrrec aquí, i tots dos, amb la seva família, es van venir a Barcelona. Ella va deixar la seva feina per venir aquí. Li va faltar temps per apuntar-se a fer classes de català, per poder viure plenament a Catalunya. Sempre que podia es desenvolupava en català. Era molt divertit. Es difícil pensar que el Miguel Henriquez de Luna fos com dius tenint fills que tenen aquesta obertura de ment. També va fer el servei militar a la Seu d'Urgell, a on va fer amistat amb catalans, i que els anava trobant de tant en tant.
    I si, ell era Agricultor, i agafava l’eixartell i el que feia falta quan feia falta. La seva vocació era ser advocat, i per això va estudiar Dret, però la seva família li va demanar de continuar amb la tradició familiar, de la Agricultura, i simultaniejava les dues feines com podia. Si sabessis quelcom d'ell, no ho posaries en dubte.
    Amb l’esquela, la família només està demanant que Preguem per la seva ànima, i, si no ho vols fer, cap problema, però, si us plau, no el judiquis filtrant-ho amb les teves dèries. Que sàpigues que a la família li ha sabut molt malament el teu escrit (han estat ells qui me l’han passat), i no entenen que passa amb alguns catalans. Si et quedés una mica d’honra i honor, crec que el millor que podries fer es disculpar-te. M’avergonyeixen molt els catalans com tu, que no respecten res ni a ningú, com demostres, i aconsegueixen que arreu posin en el mateix sac a la gran majoria de catalans que som o intentem ser persones de bé. Quin flac favor li fas a Catalunya.