Skip to content

El vent, tan nostre i alhora tan perillós

SystemSystem
editado 13 de febrero en General
imageEl vent, tan nostre i alhora tan perillós

El vent, tan d’aquí i alhora tan perillós, sovint ens porta episodis tristos i desagradables. Recordo, ja fa alguns anys, el malaurat accident que es ...

Lee la historia completa aquí

Comentarios

  • marcdalmauvinyals2marcdalmauvinyals2
    El vent provoca molts desànims en les persones, més amb un dia com avui, amb hores de molt sol cap al migdia i més fred cap al vespre. Si combines el vent amb la buidor, la inquietud, el pas de les hores o la tristesa; tot porta a una trista melanconia on només acabes trobant refugi dintre del llit i sota de 7 mantes. Potser ja no tinc res a dir i treballo de forma mecanicista com si tot estigués ordenat en una cadena de montatge. Potser ho trobo tot tant malament que no goso dir una paraula perquè el mon no m'ofengui amb la seva contestació. Cal saber escoltar. Diuen que el meu avi sabia escoltar el vent i aquells dies preferia no sortir a treballar al camp. Passava el dia a la vora del foc sense fer res. Avui en dia tindria una crisi existencial per haver perdut un dia de la seva vida.